Les xarxes socials poden ser una eina extraordinària, com ho demostra l’esforç de la comunitat científica als EUA per a aprofitar-les amb l’objectiu d’obtenir un mapa més detallat de la zona de distribució de les paparres i de les malalties que transmeten.
Des del gener de 2016 a l’agost de 2017, la Northern Arizona University va oferir al públic en general un servei gratuït d’identificació i anàlisi de paparres. Es va fer una crida inicial a la participació mitjançant mitjans publicitaris convencionals i a través d’una pàgina web.
Es tracta d’una acció centrada en la Ciència Ciutadana. És a dir, s’obtenen dades per a la posterior anàlisi mitjançant la participació activa de la població.
En aquest cas, les persones interessades en col·laborar havien d’enviar via correu, dins de bosses de plàstic amb mecanisme de tancament, les paparres trobades bé en el seu propi cos o bé en el cos de les seves mascotes. Calia indicar la localització aproximada on s’havia capturat, tipus d’hàbitat, si l’hoste era humà o una mascota, la data i quina activitat estava duent a terme la persona que havia capturat el paràsit.
En total, durant el període de recollida de mostres, es van rebre unes 16.000 paparres. L’allau de mostres rebudes va permetre tancar l’estudi abans d’hora: Tick Testing.
Aquest mapa compara les dades obtingudes fins ara a partir d’estudis del Centre de Control de Malalties dels EUA (CDC) amb les dades obtingudes amb la participació ciutadana. La sorpresa va ser constatar una major presència d’aquests paràsits del què es pensava anteriorment:
A les zones marcades de vermell el CDC mai no hi havia detectat paparres…
Podeu consultar l’estudi sencer aquí: Using citizen science to describe the prevalence and distribution of tick bite and exposure to tick-born diseases in the United States.
Fins aquí hem pogut veure què s’ha aconseguit mitjançant l’establiment d’una xarxa social tradicional, impulsada per la Bay Area Lyme Foundation, però ara parlarem de la creació d’una aplicació específica, The Tick App.
Impulsada per les universitats de Columbia i de Wisconsin-Madison i finançada pel CDC, aquesta app disponible a l’App Store i a Google Play permet a l’usuari d’enviar una imatge de la paparra capturada i la geolocalització, generant així un mapa aproximat de la distribució d’aquests paràsits.
L’objectiu principal dels impulsors d’aquesta aplicació és la lluita contra la malaltia de Lyme, la més freqüent causada per les picades de paparra als EUA, però de ben segur que aportarà dades interessants tant a nivell biològic com mèdic.
A Espanya també es va dur a terme una campanya de Ciència Ciutadana, en concret per a identificar poblacions de mosquit tigre el 2017.
Actualment la Generalitat de Catalunya ha activat un protocol per a la detecció de la vespa asiàti
ca. Un exemple més de la importància de crear i pensar xarxes ciutadanes per a potenciar el paper actiu de la població en diversos temes de rellevància social.
